Francesc - J. Sabater i Margalef

La Mirada de Sirius. La Canoja (Tarragona) 2002

L’estel és la llum i aquesta l’aliment imprescindible de la mirada.
SÍRIUS, el més brillant dels estels del firmament, ens convida a mirar més enllà del que el Sol il·lumina.
Sí, he dit a mirar, doncs al meu entendre és la MIRADA la gran protagonista. L’artista configura un espai de reflexió on una sèrie d’ulls miren, es miren, ens miren i es deixen mirar. En el ball de màscares de la nostra quotidianitat, la mirada és el referent més sincer. Els ulls són els que menys joc donen a la hipocresia i el fingiment.
L’espai de l’exposició – miniatura simbòlica del espais coneguts i somiats - convida a passejar els nostres ulls entre tantes mirades com les que siguem capaços d’imaginar i a cada aclucada, pensar en la força dels ulls com a transmissors dels nostres autèntics sentiments i anhels.
La mirada ignorant, la mirada covarda, la mirada ensinistrada, no veurà mai més enllà del nas. Víctima dels aclucalls, serà presa fàcil dels instructors de la uniformitat i esclava dels dictats del pensament únic. La mirada intel·ligent, la mirada valenta, la mirada revoltada, pot travessar els murs de l’evidència, trencar les cadenes de la realitat i crear més enllà del somni.
Els ulls són el llenguatge. Ponts de trobada i murs d’enfrontament. Mirades de passió i ulls indiferents. Ulls encesos d’amor i mirades que cremen d’odi. És la gran mascarada on només valen els ulls. Mirades que superen els obstacles de les paraules. Ulls que passen de llarg i mirades que es troben. Mirades com la fosca solitud i ulls com estels en la nit.

 

La estrella es la luz y esta el alimento imprescindible de la mirada.
Sirio, la más brillante de las estrellas del firmamento, nos invita a mirar más allá de lo que el Sol ilumina.
Sí, he dicho a mirar, pues en mi opinión es la MIRADA la gran protagonista. El artista configura un espacio de reflexión donde una serie de ojos miran, se miran, nos miran y se dejan mirar. En el baile de máscaras de nuestra cotidianidad, la mirada es el referente más sincero. Los ojos son los que menos juego dan a la hipocresía y al acto de fingir.
El espacio de la exposición - miniatura simbólica del espacios conocidos y soñados - invita a pasear nuestros ojos entre tantas miradas como las que seamos capaces de imaginar y cada abrir y cerrar, pensar en la fuerza de los ojos como transmisores de nuestros auténticos sentimientos y anhelos.
La mirada ignorante, la mirada cobarde, la mirada adiestrada, no verá nunca más allá de la nariz. Víctima de los mirones, será presa fácil de los instructores de la uniformidad y esclava de los dictados del pensamiento único. La mirada inteligente, la mirada valiente, la mirada sublevada, puede atravesar los muros de la evidencia, romper las cadenas de la realidad y crear más allá del sueño.
Los ojos son el lenguaje. Puentes de encuentro y muros de enfrentamiento. Miradas de pasión y ojos indiferentes. Ojos encendidos de amor y miradas que queman de odio. Es la gran mascarada donde sólo valen los ojos. Miradas que superan los obstáculos de las palabras. Ojos que pasan de largo y miradas que se encuentran. Miradas como la oscura soledad y ojos como estrellas en la noche.

The star is light and this is the essential food of the look.
Sirius, the brightest of the stars in the sky, invites us to look beyond what the Sun illuminates.
Yes, I said to look, because in my opinion is the LOOK the great protagonist. The artist configures a space for reflection where a series of eyes look, look at each other, look at us and let themselves be seen. In the dance of masks of our daily life, the gaze is the most sincere reference. The eyes are the ones that give less play to hypocrisy and to the act of pretending.
The exhibition space - a symbolic miniature of known and dreamed spaces - invites us to take our eyes through as many looks as we can imagine and every opening and closing, thinking of the strength of the eyes as transmitters of our authentic feelings and longings .
The ignorant look, the cowardly look, the trained look, will never see beyond the nose. Victim of the onlookers, will be easy prey of the instructors of the uniformity and slave of the dictates of the unique thought. The intelligent look, the brave look, the uplifted look, can go through the walls of evidence, break the chains of reality and create beyond the dream.
The eyes are the language. Bridges of encounter and walls of confrontation. Looks of passion and indifferent eyes. Eyes lit with love and looks that burn with hatred. It is the great masquerade where only the eyes are worth. Looks that overcome the obstacles of the words. Eyes that pass by and looks that meet. Looks like dark loneliness and eyes like stars in the night.