Francesc - J. Sabater i Margalef

Presentació

L’estel és la llum i aquesta l’aliment imprescindible de la mirada. SÍRIUS, el més brillant dels estels del firmament, ens convida a mirar més enllà del que el Sol il·lumina.
Sí, he dit a mirar, doncs al meu entendre és la MIRADA la gran protagonista. L’artista configura un espai de reflexió on una sèrie d’ulls miren, es miren, ens miren i es deixen mirar. En el ball de màscares de la nostra quotidianitat, la mirada és el referent més sincer. Els ulls són els que menys joc donen a la hipocresia i el fingiment.
L’espai de l’exposició – miniatura simbòlica del espais coneguts i somiats - convida a passejar els nostres ulls entre tantes mirades com les que siguem capaços d’imaginar i a cada aclucada, pensar en la força dels ulls com a transmissors dels nostres autèntics sentiments i anhels.
La mirada ignorant, la mirada covarda, la mirada ensinistrada, no veurà mai més enllà del nas. Víctima dels aclucalls, serà presa fàcil dels instructors de la uniformitat i esclava dels dictats del pensament únic. La mirada intel·ligent, la mirada valenta, la mirada revoltada, pot travessar els murs de l’evidència, trencar les cadenes de la realitat i crear més enllà del somni.
Els ulls són el llenguatge. Ponts de trobada i murs d’enfrontament. Mirades de passió i ulls indiferents. Ulls encesos d’amor i mirades que cremen d’odi. És la gran mascarada on només valen els ulls. Mirades que superen els obstacles de les paraules. Ulls que passen de llarg i mirades que es troben. Mirades com la fosca solitud i ulls com estels en la nit.