La configuració social del nostre repte mundà s'apuntala en la vista tant com en la pròpia respiració, i en aquest mirar-nos contínuament configurem els nostres models propis, delimitem a poc a poc la nostra proposta d'imatge, el nostre vestit per a la funció.
Alberto Sampablo Lauro

Crazy face/Rostre de foll va ser una acció que es va realitzar durant l'esdeveniment organitzat per L’Olla de Grills a la sala La Paloma de Barcelona el 28 de maig de 2002.
Era un projecte que proposava una trobada entre l'espectador i l'artista.
Es tractava de realitzar una entrevista cara a cara. El tema proposat va ser la bogeria. Aprofitant l'ambient íntim i reservat de la llotja de la sala, la conversa esdevenia distesa i l'entrevistat, sense pressa ni obligació, anava desgranant el seu propi concepte de bogeria, sempre de forma voluntària. L'artista es comportava com un mèdium, un endevinador, una pitonissa. L'espectador/entrevistat podia explicar els seus fantasmes, els seus neguits, les seves dèries o les seves idees. No hi havia límits ni condicions.
Al llarg de la sessió l'artista realitzava una sèrie de retrats fotogràfics del primer pla de l'espectador/entrevistat. Les imatges es feien amb la webcam d’un ordinador portàtil situat entre les dues persones. Es capturaren entre 5 i 12 imatges per sessió, les quals es processaven instantàniament mitjançant un programa de realització imatges panoràmiques a 360 __°. El resultat final es muntava (in situ) en un visor de pàgina en HTML. L'espectador hi podia visualitzar al cap d’un instant el seu propi rostre de boig. Amb posterioritat la col·lecció de les imatges realitzades a 20 persones al llarg de la nit es van editar en una galeria virtual a la xarxa Internet i així van quedar a l'abast de tothom.
Aquesta acció aborda l’obra des d'un procés en el qual l'espectador és part de la mateixa obra. Se subverteixen les expectatives de l'aplicació informàtica per tal d’aconseguir una sèrie d'imatges que permeten lectures no convencionals. El suport digital ofereix una aproximació a un àmbit irracional i subjectiu no tangible. S'intenta trobar el veritable rostre del boig per abordar la bogeria des de dins.
Si els ulls són el mirall de l'ànima, els rostres capturats per l’objectivitat d’una càmera i després filtrats i processats per la aplicació digital ens la mostren, com ens mostren el vessant subjectiu i irracional de l’intel·lecte. Va ser una reunió de bojos. Una invitació a participar-hi com a persones desinhibides que transgredeixen la norma, a accedir a l'interior del món del boig, a realitzar una mirada des del mateix ull de l'artista.
Com suggereix Goethe, la bogeria, de vegades, no és altra cosa que la raó presentada sota una forma diferent.

Diego Gil Moreno de Mora

 

Crazy face / Rostro de loco fue una acción que se realizó durante el evento organizado por La Olla de Grills en la sala La Paloma de Barcelona el 28 de mayo de 2002.
Era un proyecto que proponía un encuentro entre el espectador y el artista.
Se trataba de realizar una entrevista cara a cara. El tema propuesto fue la locura. Aprovechando el ambiente íntimo y reservado del palco de la sala, la conversación se realizaba distendida y el entrevistado, sin prisa ni obligación, iba desgranando su propio concepto de locura, siempre de forma voluntaria. El artista se comportaba como un médium, un adivino, una pitonisa. El espectador / entrevistado podía explicar sus fantasmas, sus inquietudes, sus obsesiones o sus ideas. No había límites ni condiciones.
A lo largo de la sesión del artista realizaba una serie de retratos fotográficos del primer plano del espectador / entrevistado. Las imágenes se hacían con la webcam de un ordenador portátil situado entre las dos personas. Se capturaron entre 5 y 12 imágenes por sesión, las cuales se procesaban instantáneamente mediante un programa de realización imágenes panorámicas en 360 °. El resultado final se montaba (in situ) en un visor de página en HTML. El espectador podía ver al cabo de un instante su propio rostro de loco. Con posterioridad la colección de las imágenes realizadas a 20 personas a lo largo de la noche se editaron en una galería virtual en la red Internet y así quedaron al alcance de todos.
Esta acción aborda la obra desde un proceso en el que el espectador es parte de la misma obra. Se subvierten las expectativas de la aplicación informática para conseguir una serie de imágenes que permiten lecturas no convencionales. El soporte digital ofrece una aproximación a un ámbito irracional y subjetivo no tangible. Se intenta encontrar el verdadero rostro del loco para abordar la locura desde dentro.
Si los ojos son el espejo del alma, los rostros capturados por la objetividad de una cámara y luego filtrados y procesados ​​por la aplicación digital nos la muestran, como nos muestran la vertiente subjetiva e irracional del intelecto. Fue una reunión de locos. Una invitación a participar como personas desinhibidas que transgreden la norma, a acceder al interior del mundo del loco, a realizar una mirada desde el mismo ojo del artista.
Como sugiere Goethe, la locura, a veces, no es otra cosa que la razón presentada bajo una forma diferente.

Diego Gil Moreno de Mora