Cuando éramos niños, mientras mamá compraba sesos o chuletas,
contemplábamos el cartón infaliblemente azul que ilustraba acerca
de los nombres y las formas de los fragmentos que da el despiece de la res
o del cochino.
Memorizar los nombres de todas las partes y su emplazamiento garantizaba un
saber útil para la vida del consumidor de carne. Con ello se podían
conocer las partes, no así el todo, ya que entre los pedazos del puzzle
faltaba siempre la naturaleza del despedazado, esto es, la imagen unitaria
y sana que se habían empeñado en mostrarnos en los libros infantiles:
la vaca dice mu (siempre estaba seria), el cerdo vive en la pocilga (siempre
sonreía). Contemplando la carne a trozos intuíamos que el todo
es más que sus partes, así que veíamos, pero no encontrábamos
la vaca.
No pocas mentes infantiles habrán realizado su primer vuelo metafísico
en una carnicería, y es que sólo el honesto carnicero nos sacudió
con una verdad despedazada que aún hoy no sé si consistía
en asistir a lo que de verdad era una vaca, o en como no era en verdad la
vaca.
Cambiar una ficha de sitio, como saben los ajedrecistas, puede hacer temblar
al contrincante.
Hoy, donde el cartel antiguo hablaba de la vaca metafísica, tenemos
al ser humano físico despedazado. Alguien ha movido ficha. Jaque.
Alberto Sampablo Lauro, Barcelona 2003
Quan érem nens, mentre la mare comprava bistecs o cervells, contemplàvem el cartró infal·liblement blau que il·lustrava els noms i les formes dels fragments que resulten de lespecejament de la vedella o del marrà.
Memoritzar els noms de totes les parts i el seu emplaçament garantia
un coneixement útil per a la vida del consumidor de carn. Sen
podien conèixer les parts, però no pas el tot, ja que entre
els pedaços del trencaclosques hi mancava sempre la naturalesa de lespecejat,
és a dir, la imatge unitària i saludable que havien insistit
a mostrar-nos als llibres infantils: la vaca fa mu (sempre estava seriosa),
el porc viu a la cort (sempre somreia). Contemplant la carn a trossos intuíem
que el tot és més que no pas les seves parts, de manera que
hi vèiem, però no hi trobàvem la vaca.
No poques ments infantils hauran fet el seu primer vol metafísic en
una carnisseria, i es que només lhonest carnisser ens va sacsejar
amb una veritat especejada que encara avui no sé si es tractava del
que de debò era una vaca o del que no era en realitat la vaca.
Canviar una fitxa de lloc, com bé saben els jugadors descacs,
pot fer tremolar el contrincant.
Avui, on el cartell antic parlava de la vaca metafísica, hi tenim lésser
humà físic especejat. Algú ha mogut fitxa. Escac.
Alberto Sampablo Lauro, Barcelona 2003